Els trobadors van ser els primers escriptors professionals d'Occident, que creaven poesia oral d'amor idealitzat i polític en un context feudal on el matrimoni era una imposició econòmica i el cos femení, colonitzat.
La poesia trobadoresca són cançons compostes pels trobadors a l'edat mitjana, destinades a l'oralitat i no a l'escriptura, i reivindiquen la seva autoria. És una revolució perquè és el primer exercici d'escriptors professionals a Occident, fa servir llengua vulgar, i introdueix conceptes com la fina mors (amor adult i idealitzat) en un context feudal on el matrimoni era una imposició econòmica i el cos femení una colonització.
La Comtessa de Ria era l'esposa de Guillem de Peytieu i una trobairitx, és a dir, una dona que també componia cançons. És considerada una de les més antigues trobairitx que tenim, i la seva obra forma part de la poesia trobadoresca, que reivindica la seva autoria i es fa amb llengua vulgar, una novetat a l'època.
L'amor trobadoresc es vivia fora del matrimoni perquè el matrimoni era una imposició econòmica i una colonització del cos femení, on la sexualitat estava orientada a la reproducció i la conservació del patrimoni. L'amor trobadoresc, en canvi, era una opció amorosa única i idealitzada, que permetia una expressió afectiva i estètica impossible dins de les estructures feudals rígides.
La fina mors és un amor adult per definició, idealitzat i regit per normes de cortesia. Segons el tractat De amore d'Andreu el capellà, els homes poden estimar entre 18 i 60 anys, i les dones entre 12 i 50 anys, una discriminació brutal que reflecteix les desigualtats de gènere de l'època i exclou els pagesos, que no podien estimar perquè havien de treballar al camp.
Els trobadors amagaven les identitats reals de les dames sota pseudònims o senyals, perquè les cançons d'amor es feien en públic, probablement amb el marit al costat, i no es podia dir obertament qui era l'objecte d'amor. Per exemple, Guillem de Berguedà utilitzava jocs de paraules com 'verga' per referir-se a la dona de Pere de Berga, fent una rima que al mateix temps rebaixava i amagava.
El terme 'literatura' prové de 'literà', que vol dir lletra escrita, i es filtra al segle XV, però la poesia trobadoresca és essencialment oral: els trobadors no estaven en cap llibre, componien per l'oralitat i el boca-orella. Això mostra que la creació poètica i el vehicle de transmissió (escrit o oral) són coses diferents, i que la poesia pot existir independentment de l'escriptura.
La llegenda explica que Guillem de Cabestany, enamorat de Saurimonda (dona de Ramon de Castellrosalló), li ofereix el cor de Ramon amb pebre com a menjar luxós. Quan ella descobreix que ha menjat el cor del seu enamorat, es llança des de la torre del castell i mor, mentre Guillem és tancat a la presó pel rei, que fa escriure els amors d'aquests dos en una tomba.
La vida de Jofres Rodel mostra com l'amor trobadoresc barreja l'amor idealitzant i l'amor carnal: després de cantar cançons a la comtessa de Trípoli, s'embarca en una tempestat i arriba agonitzant; just abans de morir, la comtessa arriba i es veuen per l'últim cop, en una escena de justícia poètica i intensa emotivitat, que combina l'amor platònic amb la realitat física i mortal.